L’Espanyol ho va fer tot bé fins al minut 90, quan Carlos Espí va donar el triomf al Reial Madrid molt en construcció a Cornellà. La decepció va ser total per als periquitos mentre que els de Mourinho, que van coquetejar amb el fiasco, s’emporten una alegria en la recta final en un partit molt gris en el qual guanyen tres punts i temps.
Un gol de l’exdavanter del Llevant dona els tres punts als de Mourinho a Cornellà, on van coquetejar amb el fiasco
L’Espanyol ho va fer tot bé fins al minut 90, quan Carlos Espí va donar el triomf al Reial Madrid molt en construcció a Cornellà. La decepció va ser total per als periquitos mentre que els de Mourinho, que van coquetejar amb el fiasco, s’emporten una alegria en la recta final en un partit molt gris en el qual guanyen tres punts i temps.
La pausa dels periquitos va posar dels nervis el Madrid en la primera part. En la segona, els blanc-i-blaus van continuar còmodes però la profunditat de banqueta dels blancs va fer la diferència. Diomande, Cucurella i, sobretot, Espí van ser decisius mentre els locals van perdre molta amenaça a mesura que se n’anaven els titulars.
L’Espanyol comença bé les temporades. No va tocar res Manolo González de l’equip que va guanyar al Llevant malgrat que el visitant a Cornellà aquesta vegada era el Reial Madrid, un gran que després de dos anys sense guanyar la Lliga hauria d’anar a totes des d’agost. El tècnic gallec està decidit a plantar cara amb valentia i un estil més ofensiu i aquella senya d’identitat es va mantenir, sense importar-li els fitxatges i les estrelles que tenia davant.
Aquell atreviment que predica i amb què actua el va portar a insistir amb joves com a Cala i Javi Hernández en atac. Dos nois que amb prou feines portaven un partit a Primera però, amb la confiança necessària i la qualitat que atresoren, no els van tremolar les cames per posar en perill a tota la defensa del Madrid.
Evidentment els blancs estaven obligats a donar un cop sobre la taula després d’un estiu amb el retorn de Mourinho i els 225 milions gastats per Florentino Pérez per canviar la cara de l’equip. Dumfries, Konaté, Bernardo Silva van ser titulars però, tot i això, el Madrid continua limitat en la creació i va basar el seu perill en jugades a pilota aturada.
Hi ha coses que no canvien, com que Vinícius s’entossudeix a descentrar-se a la mínima i això penalitza el seu equip. Aviat va començar a empènyer-se amb Omar i Cala, gairebé sense motiu. Però en una falta que el brasiler li va treure a El Hilali, el Madrid va treure petroli. Güler va enroscar el centre a la recerca del cap de Bellingham, que es va avançar a Hinojo per rematar molt fàcil. Dmitrovic res no va poder fer davant un impacte tan proper.
El Fonoll del planter, que estrenava el 21 a l’esquena, en va patir bastant per la banda esquerra, que el Madrid va detectar com el punt per on entrar. Dumfries i Mbappé es deixaven caure per la zona per aprofitar-se d’aquella circumstància.
Malgrat estar per sota al marcador, l’Espanyol no es va ensorrar mai, com li demanava el seu tècnic. Els blanc-i-blaus sempre van estar drets i van anar aconseguint el control del partit mentre el rival es desfeia. Bernardo i Valverde no eren capaços d’igualar la superioritat numèrica dels locals en el centre del camp, per la qual cosa l’Espanyol va arribar sovint a la frontal. Éxposito i Riedel van provar el tret des de fora de l’àrea i Roberto va caçar un rebuig en el punt de penal i a punt va estar de posar desviar-lo. Se li va ser alt.
L’empat s’olorava perquè l’Espanyol cada vegada feia més mal amb les seves possessions llargues. En una d’aquestes es van associar els tres petits, Cala, Dolan i Javi Hernández, i d’allà va sortir una gran jugada amb la que van ballar i van desarborar als blancs. El del planter, que va baixar amb el Mirandés, va buscar el buit i amb la seva esquerrana va ficar un gran passi a l’àrea petita on va aparèixer Cala per definir a la perfecció davant un Courtois que va fer l’estàtua.
Un gran gol que feia justícia perquè els visitants s’estaven fonent corrent darrere de la pilota. Però si alguna cosa té el Madrid és que, amb poc, en té prou per tenir una ocasió. Dmitrovic li va treure un un contra un a Mbappé amb la cama. El francès, pichichi del Mundial amb deu gols, no va poder amb el porter perico, que li va guanyar el terreny.
Però l’última oportunitat de la primera meitat va ser de l’Espanyol. Cala i Omar van combinar bé amb paciència fins que el lateral va poder ficar un gran centre que va superar per dalt Huijsen. Roberto va guanyar molt bé la posició però la seva rematada picada no va ser bona.
Després del descans, Mou va recórrer a dos fitxatges més (Cucurella i Diomande) per posar una marxa més veient que el panorama no canviava. Vinícius es va jugar la segona groga per fingir una caiguda en l’àrea de l’Espanyol davant un mínim contacte d’Edu Expósito. Massa individualista, el joc del Madrid va començar a resumir-se en jugades que el brasiler s’obstinava a voler acabar ell contra el món sencer.
Però els de Mourinho només van ser a prop del triomf gràcies a un altre cop de cap de Bellingham, aquesta vegada en un córner de Güler, que no va entrar gràcies a la mà de Dmitrovic i el travesser i amb un tret de Valverde des de la frontal que va sortir fregant el pal.
L’Espanyol ja no arribava com abans i el Madrid va posar un altre davanter de referència per als últims minuts per tancar als locals i rematar els desequilibris de Diomande i Vinícius. Precisament van ser els dos nueves, Mbappé i Espí, els que van fabricar l’1-2 quan el duel ja estava en el minut 90. En una acció del francès, l’ex del Llevant va debutar amb gol ja que va retallar i gairebé va marcar a porta buida per assestar una punyalada al cor d’un Espanyol que va merèixer més.
Deportes
